Datos de interés:
 Precio: 12 €
Ubicacion: Centre cultural barrades Fecha: 14-03-2007
Hora comienzo: 22:00
Coche: RAMBLA JUST OLIVERAS, 56
L'HOSPITALET - BARCELONA
Bus:
| Quimi portetCentre cultural barrades Quimi Portet va néixer, casualment com tothom, a la pintoresca ciutat de Vic quan aquesta encara no feia la pudor de merda que la caracteritza en l'actualitat. El naixement va ser uns dies després de que els russos (ja comencem) col·loquessin en òrbita el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik. Durant els seus primers anys de vida, Portet es va limitar a ser bàsicament un bípede grassonet, amb freqüents incursions en el món del quadrupedisme en els seus primers mesos. El fet d'haver nascut a Vic ha portat a algún periodista, de matís més aviat provincial, a imaginar que el nostre home va estar sotmés a una educació ultraconservadora pròpia de la Catalunya profunda. Aquesta afirmació resulta curiosa pel fet de que la família no tenia pràcticament rès per conservar i encara més si tenim en compte que es van traslladar a Barcelona quan el nostre protoartista tenia dos anys. Així doncs, podem afirmar que la seva, diguem-ne, educació va estar la de qualsevol xicot de barri barceloní dels anys seixanta i setanta amb matissos lleugerament agropecuaris als estius, tot amanit amb una fina pàtina anarquitzant propiciada per una situació familiar moderadament caòtica, però completament desprovista de qualsevol regust patrimonial, taurí, catòlic o mahometà. Als set anys, i després de rebre la Primera Comunió tot seguint el vistosíssim ritus catòlic, en una cerimónia multitudinària en la que un capellà a qui faltava una orella va administrar la sagrada hòstia a prop de noranta petits bípedes prop de la plaça Tetuàn; el nostre homenet va debutar tocant la guitarra en una festa familiar, i als deu anys va ingressar en una tuna escolar. Volia ser "guitarrista d'un conjunt" i la seva determinació era tan ferma que estava fins i tot disposat a aprendre's "Clavelitos" si convenia. Els seus pobres familiars exclamaven: "Aquest nen serà un Beatle". (Noteu que estem parlant certament d'una altra època). En aquesta època caldria situar també el primer viatge del que desprès seria, per motius de feina, un viatger remarcable. Amb un Seat sis-cents de color "merda d'oca" hàbilment conduït per el seu intrèpid avi "Pepitu", en Quimi va anar fins al "Monasterio de Piedra", Calatayud, Tarazona i Tudela. D'aquest viatge èpic, Portet sempre en recordarà els "adoquines de Calatayud", caramels descomunals de difícil ingestió. Malgrat ser administrativa i tècnicament agnòstic, en Quimi també va ser escolà en el santuari pirinenc de Núria, a canvi de poder esquiar amb els nois i noies de la federació catalana d'esquí. Alguns biògrafs, més aviat audaços, han vist en aquest episodi l'embrió de la acusada transversalitat i del fresc ecumenisme que caracteritza Portet (també conegut per alguns cronistes com "el que riu de matinada amb les dents blanques com nines blanques", "el que marca amb orina els racons de la casa d'un altre" o simplement com "el sexy"). Ja de ben petit, Portet comença a escoltar amb molta atenció els discs que comprava la seva mare: Wilson Pickett, Aretha Franklin, i els artistes de la col.lecció Hits & Soul d'Atlantic Records, a més dels Rolling Stones i els Beatles. La infantesa d'en Quimi es va caracteritzar per una joiosa ingravidesa geogràfica. Va alternar la vida a Barcelona i a Taradell, un alegre centre d'estiueig de la comarca d'Osona. Alguns dels seus herois infantils eren Tarzan i Jane (sobretot Jane), en Patufet, Lauren Bacall i tota la fauna que sortia a les revistes TBO, Pulgarcito, Pumby, Din-Dan i Tíovivo. Durant la seva adolescència a en Quimi només semblaven interessar-li les motos. De fet, va practicar el motocross i va realitzar viatges en una minúscula Gilera 49 i, més tard, en una Ducati 250. Quan es va quedar sense màquina per problemes econòmics, va decidir concentrar-se en la música. Va començar tocant una guitarra espanyola amb cordes metàl.liques fins que un col.lega li va prestar la primera guitarra elèctrica. Una mica més tard, en Quimi va assistir als primers concerts dels grups que actuaven a Barcelona, destacant entre ells el de "Santana". Però si algú el va deixar meravellat a l'escenari, aquest va ser, sens dubte, Sisa. Per a en Quimi "Sisa era (i és) sublim. No m'importava haver de fer els quilometres que calgués per a veure'l actuar". També el fascinaven la música de "Las Grecas", els textes de "La Trinca", la veu única de Raimón i els "collons" de mossèn Xirinacs. Al 1976 va formar, amb altres músics, el grup Kilimanjaro's, una banda que va alegrar les festes de la comarca d'Osona. Aprofitant el seu pas per les aules de l'Institut de Vic, on va fer el COU, en Quimi va escriure "La Biblia de las Aves", una voluminosa obra de literatura menor escrita en espanyol (noteu que el nostre homenet era ja aleshores un polígraf funcional), composada per un conglomerat de prosa, teatre, poesia i aforismes diversos, amb lleugeres influències de la cultura pop, el surrealisme, la filosofia zen i l'ideari dadà. Un dels seus pensaments proclamava aleshores que "tota literatura és una onomatopeia del soroll que fa l'home quan escriu". Al 1979 va crear el grup The Dumpers, una poderosa banda de hard rock català "avant la letre" de la que també formava part l'excel.lent vocalista australià Rodney Reay, juntament amb Josep Simón i Quim Soler. Al 1980, en Quimi va formar, Kul de Mandril, un trio integrat per Lluís "Noris" Marín, Quim Vilaplana i ell mateix que va actuar els anys 80 i 81. Durant tot aquest temps, en Quimi va sobreviure econòmicament treballant de soldador, collint patates, dirigint l'esperpèntic programa d'Osona Ràdio "Manos Arriba", o repartint tovalloles en una furgoneta. El 1981 va conèixer en Manolo García i l’Antonio Fidel i es va incorporar com a guitarrista a Los Ràpidos; grup que ja comptava amb l'inspiradíssim guitarrista Josep Lluís Pérez i amb el col.lossal bateria Lluís Visiers. A pesar de les bones crítiques i de tenir un bon grapat de fidels seguidors, el cert és que l'economia de Los Ràpidos no funcionava. Després d'intentar sense cap èxit enregistrar un segon disc, se'ls va acabar la paciència, i Los Ràpidos van decidir dissoldre's Aleshores, Quimi Portet i Antonio Fidel juntament amb el bateria Jordi Vila, van començar a fer cançons com a "Los Burros". El seu principal èxit, segons en Quimi, era "una versió burra de la famosa cançó popular Frère Jacques. Aquesta era la que ens agradava més. També cantàvem "Huesos", "Mi nòvia se llamaba Ramón" i alguna altra extravagància com "Bambarieri", una curiosa peça que interpretàvem en un idioma inexistent". Al cap de poc, en Manolo va ocupar el lloc de cantant, mentre Fidel passava a dedicar-se a fer de llibreter a la seva Cartagena nadiua. Després d'uns quants "bolos" al Karma i al Boira, van treure el delirant "Rebuznos de amor", i continuaren amb els seus concerts, amb èxit irregular. Les actuacions que oferien anaven acompanyades d'una inaudita posada en escena a base de teles de plàstic, bidons a la manera de tambors, vistoses explosions de pòlvores de talc i guerres de fums de colors; en la línia dels desapareguts "Ràpidos". Al 1985 "Los Burros" es convertiren en "El último de la Fila", grup que va durar fins al 1996. "Persones estranyes" (1987), primer disc en solitari d'en Portet pertany a aquest periòde. Va ser composat, enregistrat i mesclat en 15 dies, contenia deu cançons i dues instrumentals. En Quimi va cantar i tocar diversos instruments, Antonio Fidel el baix i Àngel Celada la bateria. El 1996 acabava la darrera gira de El último de la Fila i Portet grava "Hoquei sobre pedres", publicat a finals de setembre de 1997. El disc va ser molt ben rebut i valorat per la crítica (així com pels seus admiradors, detractors i senyores que passàven per allí). El maig del 1999, Portet publica "Cançoner electromagnètic", el seu tercer disc que és, en certa manera, el primer de la seva carrera en solitari, doncs ara ja no existeix El último de la Fila i, per tant, tampoc hi ha projectes paral.lels. Quimi Portet composa tots els temes, grava, produeix i mescla el disc, posa la veu i també toca tots els instruments. En el disc hi ha quinze cançons i un tema instrumental. El "Cançoner..." va rèbrer diversos premis i va deixar claríssim que la carrera en solitari de Portet no era un simple "divertimento". (En cercles d'entesos sense perfil, més aviat pertorbats i generalment solters, s'ha arribat a suggerir que la seva carrera anterior sí que ho era un "divertimento". Deixem a la delirant imaginació de la plebs la resposta a aquest gran enigma de la cultura popular). "Cançoner Electromagnètic" es va presentar en directe la tardor-hivern de 1999-2000. En aquesta època Portet composa la cel.lebrada sintonia per a la sèrie de televisió "Plats bruts". El 2001 apareix "Acadèmia dels somnis", disc amb el qual després de la experimentació de "Cançoner elèctromagnètic" s'endinsa en un rel.latiu classicisme formal sense renunciar al segell original i inconfusible de les seves composicions. (Aquest petit però fascinador paràgraf el va escriure la Dra. Anna Carrascal que és la única persona seriosa d'aquests verals. Per això l'hem posat en itàlica). Durant aquests anys en Quimi produeix els tres discs en solitari d'Adrià Puntí ("Pepa la llarga", "L'hora del pati" i "Maria"); el disc "Happy Nothing" de Paul Fuster, el debut en solitari de Gerard Quintana, "Senyals de fum" i col.labora tot produïnt parcialment "Cançons d'amor i de droga" d'Albert Pla. El 2004 composa la banda sonora per al documental de TV3 i La TV5 francesa, "Cinema Dalí", finalista dels premis EMMY 2004 (Uau!), i treu al mercat el seu cinquè disc que es titula "La Terra és plana". Segons ell mateix, una obvietat com una casa. Amb aquest disc, Portet torna als escenaris després de cinc anys en una gira que bateja amb l'empíric i encertat nom de "World Tour 04/05" i que el portarà a ell i a la "Gran Orquestra Revolucionària dels Sòviets del Golf de Sant Jordi" a llocs tan exòtics com Reus, Oliva, Prada de Conflent, Torà, Gijón, les Borges Blanques, Ceutí, L'Esquirol, Artà o la mateixa Barcelona. Aquesta gira esdevindrà l'èpic "World Tour 2004/2005/2006" i no acabarà fins l'octubre de 2006 a Canet de Mar davant les autoritats civils, militars i eclesiàstiques de tan dinàmica vila. El mateix 2006 produeix i posa les guitarres al disc "Vida y Milagros" d'Albert Pla i prepara el seu sisè disc: "Matem els dimarts i els divendres" que ha d'aparèixer el febrer de 2007. En el “World Tour 2007”, Portet está acompanyat per la mateixa, diguem-ne, banda que en la gira anterior (el presupost no dona per a més): Antonio Fidel (baix); Jordi Busquets (guitarra) i Xarli Oliver (bateria). Pel que fa al nom del conjunt, s'estan estudiant diverses alternatives entre les quals podem destacar: -"Gran Orquestra de ganduls pertorbats i anticlericals". -"Orquestra dels Sòviets Gastronòmics Pare Manyanet" . -"Quadre flamenco del Planeta dels Simis". -"Cobla La Principal d'Alpha-Centauri". -"Cheap Screaming Drinking Two Legged Things" ... i d'altres. |
Conciertos 
